Preparem una tela

A partir de tot el que hem après a les darreres classes sobre els suports, avui al taller per fi hem tingut l'oportunitat de posar els nostres coneixements en pràctica.

L'objectiu de la classe era preparar una tela, i per fer-ho vam necessitar: tela, un bastidor de fusta, grapadora, caseïna, aigua, cullera sopera, amonïac, un recipient i pinzells.

En primer lloc vam situar el bastidor sobre la tela, prèviament tallada uns centímetres més gran que el bastidor.

El procés que vam anar seguint és semblant a entapissar. S'estirava la tela per dos extrems oposats, i quan estava prou tensada els extrems es grapaven. Primer havien de grapar-se els extrems oposats, i un cop la tela estava fixada i tensada al bastidor, s'havien d'arreglar els costats, no tallant, sinó superposant i col·locant la tela de manera que no destensés el conjunt i que alhora protegís els cantons.

Un cop tota la tela s'ha fixat al bastidor, aquest és el resultat.

A continuació, la segona part de la pràctica consisteix a preparar la tela. Si recordem la sessió teòrica de l'entrada anterior, vam parlar dels tipus de preparacions. En aquest cas vam fer una preparació magre, fent servir la caseïna com a cola.

La caseïna és coallada de llet seca, llet descremada o desengreixada, i mòlta. La caseïna és una emulsió, de manera que amb l'aigua no es desfà, i necessita un agent emulsionador. Es podria posar o bé amoniac (i obtindríem caseïnat amònic) o bé calç (i obtindríem caseïnat càlcic). Nosaltres vam fer servir l'amonïac, i per preparar el caseïnat amònic vam seguir la següent "recepta":

- 50 grams de caseïna per un quart de litre d'aigua

- una cullerada sopera d'amoniac

Després de fer aquesta barreja, s'hauria de deixar reposar, i posteriorment afegir dos volums més d'aigua (mig litre), perquè sinó quedaria massa espesa. Nosaltres, però, no disposàvem de temps i la nostra barreja no va poder reposar el temps adequat.

Un cop feta la mescla aquesta s'estén per tota la superfície de la tela sempre en la mateixa direcció.

Quan tota la tela estigui impregnada del caseïnat amònic, només ens queda esperar. És important separar amb els dits la tela del bastidor abans de deixar-la secar, perquè després aquesta no quedi enganxada a la fusta.

Les teles es passaran el cap de setmana reposant al taller. A veure com les trobem dilluns!

Els suports II

La tela com a suport

Sobre el passat de la tela tenim moltes dades, però realment s'han conservat molt poques teles. S'han trobat Sudaris a Egipte pintats amb tremps sobre teles de lli; sabem per Ovidi que en el món de l'escenografia teatral ja es feien servir teles de grans dimensions; Heracli va escriure un tractat al segle XIII on ja s'esmentava la tela; sabem també que les confreries portaven estandards de teles pintades per ennaltir els seus patrons a les festes patronals; també sabem que les teles servien per fer una mena de cortines amb què es tapaven els Arcs de Triomf; etc.

Sembla ser que el gust de la tela a Itàlia arriba gràcies al comerç de cortines que s'estava donant via Flandes des de ben alta Edat Mitjana. Es feien per imitar els tapissos i brodats, que eren molt més cars pel que fa al cortinatge. Influits per aquesta moda de les cortines, a finals del segle XIV comencen a sorgir petites teles pintades de manera molt semblant a les cortines. La primera obra que podem considerar una pintura sobre tela és Sant Jordi, de Pau Bouchello.

Les teles es van començar a fer servir per tapar les imatges de les esglésies en un moment determinat de l'any litúrgic, perquè no es volia que distreguéssin als fidels en el moment de la penitència. També es van posar de moda els tüchlein, o sargas, que eren teles molt primes i petites del tamany de mocadors, que es pintaven directament. A Espanya, però, es consideraven pintures de baixa qualitat, i apareixen esmentades fins i tot al Quixot.

Els principals avantatges de la tela són els següents:

- Fàcilment transportable i econòmica

- Té resistència a la tracció i al trencament

- És fàcil de preparar

- La superfície és regular, a gust personal

Per contra, els desaventatges de la tela són:

- Pateix l'atac de fongs i bacteris

- L'oxidació

- La acció dels àcids

- Deformacions sobre càrrega constant

- Pèrdua d'elasticitat. Aquest és el principal problema de la tela, ja que si entra humitat per un costat farà que la tela es deformi, es doni.

Sobre la classificació de les teles podríem extendren's molt, però en aquest quadre-resum intentaré resumir els tipus de teles que podem trobar normalment:

Pel que fa a l'estructura de la tela, bàsicament hi ha dos tipus de fils: uns verticals (o ordits) i uns hortizontals (o trames) que s'entrecreuen. Els encreuaments poden ser de molts tipus:

- El tafetà (amb un fil d'ordit per trama). Dins d'aquest trobem el mantelillo (que consisteix en dos fils d'ordit per trama).

- La sarga, que és un entramat esgalonat típic de Castella i de l'època barroca.

- L'espina de peix, típica dels texans, que dóna com a resultat una tela molt atapeïda.

- El quartejat en paviment, o tela que s'havia de preparar amb espàtules omplint forats.

- L'adamascat, que imitava a unes teles molt cares que procedien de Damasc i d'altres països àrabs.

Els vestidors al principi eren fixes, i no es podien desmuntar. Es clavaven amb claus d'acer, però actualment els restauradors els estan substituint per grapes d'acer inoxidable. Més tard vindria el vestidor desmuntable, que té diferents formes segons l'encaix de la fusta. S'hi poden posar falques per tensar o destensar.

Sobre la imprimació s'hauran de tenir en compte els procediments que s'empraran:

La imprimació magre està feta amb una cola més càrrega (que és una substància que serveix per donar cos i fer de coixí alhora que tapa els pors). Els materials que s'ha fet servir per fer càrregues són el guix o el blanc d'Espanya, que tot i que són blancs la seva funció no és la coloració, perquè no són pigments. Les coles que més es fan servir són la cola de conill i la caseïna.

Altres tipus de preparacions són per exemple aquelles que deriven dels glúcis, com l'almidó. Dintre d'aquest grup hi ha la cola de les farinetes, bàsicament feta de farina. També s'han fet servir fècules de mandioca. En absència de tot això, sempre podríem fer servir l'àtex sintètic.

A la darrera entrada explicarem pas a pas el procés seguit al taller per preparar una tela.

Els suports I

Com ja havia comentat a l'entrada anterior, aquesta setmana al taller hem treballat els suports. De classes de suport n'hem fet dues, la primera dedicada a la fusta com a suport, i la segona on treballarem la tela com a suport.

La fusta com a suport

L'edat mitjana és l'època daurada de la fusta, fins al punt que després d'aquesta els tractaristes ja no donen referències, sino que demanen que les fustes es preparin de la mateixa manera com feien els antics. Sobre la fusta podem treballar amb totos els procediments pictòrics, excepte el fresc, però hem de tenir en compte que s'ha de preparar de manera específica segons la tècnica amb què pintem.

Les mostres més antigues de pintura sobre fusta que trobem són les retrats al-Fayum, fets sobre fusta i alguna sobre tela. N'hi ha de diferente procedències, com la de Sicomoro.

El cartonnage també n'és una mostra, i consistia en una carota que es posava a les mòmies per cobrir-ne el rostre. Estava fet amb una pasta de guix, lli i papir, i amb aquesta massa es modelaven les cares del difunt.

Quina és la composició de la fusta?

- 50% de celulosa

- 25% de lignina

- Hemicelulosa

- Resines, ceres, grasses...

La fusta té sis propietats:

1) Duresa i resistència al serrat

2) Anisotropia

3) Plasticitat

4) Flexibilitat

5) Elasticitat

6) Higroscopicitat

Un cop tenim la fusta ens fixem en els taulons, que poden tenir tres tipus de talls: axial, tangencial i radial. Segons la manera com s'uneixen aquests taulons podem obtenir molta informació interessant per catalogar l'obra pictòrica.

Els sistemes més emprats són:

- Sistema d'espigues: s'hi fan forats de mitja canya i s'hi fica un pal pel mig.

- Sistema cua d'orenella

- Sistema d'ales de papallona: semblant als encaixos de fusta dels nens petits.

- Sistema d'enropado: s'enganxaven troços de roba per darrera, i en algunes ocasions per davant.

- Sistema de calafatejat: bàsicament es posaven tires a les juntes, com si fós una gasa.

- Sistema de travessers: hi ha moltes maneres de disposar aquests travessers, i segons la manera com estiguin disposats també obtindrem molta informació de l'època i la zona on es va elaborar la pintura.

Si treballem amb la fusta com a suport hem de tenir molt present els agents destructors d'aquesta, que poden ser de dos tipus:

- Agents destructors biòtics: són els virus, com els fongs. No necessiten llum i apareixen en llocs humits i foscos, com soterranis, on precisament solien guardar-se les pintures. També incloem en aquest grup els insectes, com per exemple els tèrmits.

El frare Martín de Vizcaya donant pa als pobres, de Francisco Zurbarán, va ser restaurada recentement a causa d'un atac de tèrmits.

- Agents destructors abiòtics: poden ser atmosfèrics (el sol, la llum i la humitat), mecànics i químics (que decoloreixen).

Per solventar aquests problemes es van començar a fer servir les fustes artificials:

- El conglomerat, fet de virutes treballades en calent i barrejades amb resina plàstica. El gran problema que té és que pesa moltíssim, i els cantus es deformen.

- La fullola, feta d'una ànima de fusta primeta a la que se li enganxen fustes molt primes per dalt i per baix. Però es tan prima i absorvent que es deforma moltíssim.

- El tablex, o cartró premsat adherit al damund d'una base plàstica. El problema que té és que el cartró absorveix molt, i pintures com ara l'oli queden molt opaques.

De visita a la Fundació Francisco Godia

Fa un parell de classes que treballem de manera teórica els suports: la fusta i la tela, sobre els que ja dedicarem una entrada més endavant.

El cas és que no tenim cap pràctica per explicar, de manera que em prendré la llibertat d'explicar-vos com va anar la petita excursió que vam fer la meva companya Anabel i jo aquest cap de setmana.

La Roser ens demana dues fitxes tècniques d'obres ubicades a museus de Barcelona i de procediments i tècniques diferents. Nosaltres vam anar a la Fundació Francisco Godia de Barcelona, situada al carrer Diputació número 250.

http://www.fundacionfgodia.org/

La primera obra que he escollit és Lurra (Terra), d'Eduardo Chillida. Es tracta d'una escultura feta amb terra xamota que data del 1984. Les seves mides són 26x40x28 cm. És una peça que pertany a una col·lecció particular, i que actualment s'exposa en una exposició temporal a la Fundació Francisco Godia.

La segona obra que he escollit és una pintura de Zeng Fanzhi, anomenada Untitled 10-6-1 (Sense títol 1-6-10). És un olí sobre tela de grans dimensions (180x280 cm), i data del 2010. Acaba de ser adquirida per la Fundació Francisco Godia i encara en tenen poca informació.

Aquestes són les dues obres que tinc intenció de treballar. Tècnica i artísticament no tenen res a veure una amb l'altra, i personalment m'identifico més amb la segona, no només perquè es tracta d'una pintura, sinó perquè el tema és una mica abstracte i és molt del meu estil. La primera simplement l'he escollit perquè tot i que no entenc el món de l'escultura abstracte, m'agrada molt Chillida i vull saber més de la seva obra.

Com a apunt final he de dir que ens van ajudar molt a la Fundació i que ens van atendre molt bé. També us recomano que si teniu temps visiteu l'exposició completa perquè va ser molt difícil decidir-se per aquestes dues obres, ja que n'hi havia moltes més igual d'interessants.

Dibuix: materials de dibuix en líquid

Si recordeu, havíem treballat fins ara els materials en dibuix en sec, és a dir, l'estilet, les puntes metàl·liques, el grafit, la sanguina, el carbonet i els llapis de colors. A la darrera pràctica vam torna a parlar del dibuix, però aquesta vegada ens vam centrar en els materials per a dibuix en líquid.

Primer vam diferenciar els tipus de ploma:

- Les plomes d'au (o pena scriptoria), molt flexible i que regula molt bé la tinta.

- La ploma de canya de bambú (o calamus), d'estructura més porosa i fibrosa, capax de xuclar més tinta i fer traços més aviat curts.

- Les plomes metàl·liques, que es comencen a fer servir a partir del segle XVIII.

Sobre els tinters, ara sabem que a l'antiguitat rebien el nom d'atramentarium, que vol dir recipient per contenir les tintes fosques.

De materials per al dibuix en líquid en podem trobar de tres tipus: les tintes, el bistre i la sèpia.

El bistre és un pigment marró o castany derivat del carbó alquitranat, és a dir, el sutge de la xemeneia. Tot i que encara es fa servir, té un cost molt elevat.

D'altra banda tenim la sèpia, que és una tècnica molt econòmica i que està basada en la tinta del pop i del calamar. Els dibuixos en sèpia, però, tenen el gran problema de que són molt delicats: s'engrogueixen amb l'efecte de la llum i provoca que es difuminin els contorns a llapis. Aquest esbós de Giordano n'és un exemple.

De tintes n'hi ha de mil tipus i fórmules, però bàsicament es basen en negre carbó (o negre fum) barrejat amb aigua i, com que el carbó i l'aigua no lliguen, a la barreja a la que s'hi afegeix un agent emulsionador. D'agents emulsionadors n'hi ha molts tipus; per exemple els egipcis feien servir la goma aràbiga, mentre que a Orient es feien servir resines vegetals.

Un altre tipus de tinta que també s'ha fet servir molt és la tinta ferrogàl·lica. Sobre aquesta reconec que no n'havia sentit a parlar, i per això us deixo a continuació el link de la Berta Blasi on m'he informat i on s'explica molt bé en què consisteix:

http://bertablasi.com/bibliografia/les-tintes-ferrogalliques

En aquesta pràctica és vam treballar les tintes. Tot i que els dos pots de la imatge semblen contenir tinta, un és d'aigua. Per dibuixar podíem fer servir el calamus o la ploma metàl·lica. En el meu cas vaig escollir la ploma metàl·lica.

El referent en aquest cas va ser el dibuix d'un ilustrador pintat amb aquarel·les, que vaig traduir a la tinta.

Un cop el dibuix a tinta va estar fet, vagi fer servir un pinzell amb una mica d'aigua i una mínima part de tinta per difuminar la tinta i completar el dibuix amb un colorejat senzill.

Aquest va ser-ne el resultat. Veiem que gràcies al pinzell també s'han pogut dibuixar les ombres que no havia pogut fer amb la ploma.

Seguint el mateix procés, vaig dibuixar també un tinter i una ploma d'au d'un referent que vaig trobar a internet amb el mateix tema.

Després de l'experiència amb les tintes tinc cada cop més clar que tot i tenir referents no aconsegueixo inspirar-me perquè el dibuix no és sant de la meva devoció, i estic desitjant a nivell personal que passem al color.

Ja veurem que ens depara la propera pràctica!

L'aquarel·la

A la darrera classe de Tècniques vam treballar l'aquarel·la. Però no podríem haver-la treballat sense una sessió prèvia teòrica sobre pigments i aglutinants. Les classes pràctiques sempre són més atractives que les teòriques, tots ho sabem, però a vegades sense teoria la pràctica no tindria sentit, perquè considero important aprendre amb què estem treballant.

En primer lloc vam començar per la part més bàsica:

Quins són els tres elements que cal per què hi hagi una pintura?

La resposta són els pigments, l'aglutinant i la superfície.

Comencem pels pigments. Com que l'objectiu del blog no és fer un resum de tota la teoria que treballem a classe, sinó més aviat de la part pràctica, enlloc d'explicar tots els tipus de pigments que hi ha n'he fet un quadre-resum casolà. Potser hi ha algun error, si és així, si us plau digueu-m'ho.

Amb els aglutinants vaig seguir el mateix sistema, perquè pel meu gust és més visual i ajuda a l'hora de classificar i ordenar conceptes.

Ara sí passem a la pràctica. En primer lloc, ja que parlàvem de pigments i aglutinants, la Roser ens va fer cinc cèntims de com es feia un color pastel. Després de veure el procés de la seva realització de la mà d'una de les nostre companyes, a tots ens va quedar clara la relació entre pigment i aglutinant.

Però havíem d'anar més enllà, i aquí entrà en joc l'aquarel·la. Potser hagués estat fàcil comprar una pastilla d'aquarel·la a qualsevol botiga de Belles Arts, però nosaltres vam aprendre a realitzar la pròpia aquarel·la. Amb unes senzilles oueres de plàstic, sis pigments (com ara el blau Montserrat, el blanc de zinc i l'òxid de ferro) i la goma aràbiga com a aglutinant, vam aconseguir safates d'aquarel·les casolanes.

Aquí podeu veure els pigments barrejats a la paleta. He de dir que contra tot pronòstic, vam fer bé les proporcions d'aglutinant i pigment, perquè després d'uns quants dies el pigment continua perfectament enganxat a la superfície.

Tot i que havia portat molts referents, al final vaig tirar endavant amb la meva imaginació en un moment d'inspiració. A la primera aquarel·la vaig voler aprofitar la transparència que aconseguim amb l'aigua sobretot pel que fa al cel. Els blancs són els del paper, no vaig fer servir pigment blanc. Està dibuixat directament amb els traços de pinzell (ja he comentat moltes vegades que no sóc de dibuixar). Per fer els arbres només vaig haver d'esperar uns minuts a que s'assequés la capa de sota per poder pintar-hi ha sobre amb un pinzell més prim i amb el pigment menys diluït en aigua.

La segona aquarel·la que vaig fer al taller va seguir el mateix procediment que l'anterior. No va haver un dibuix previ, excepte les quatre línies bàsiques per situar el dibuix que tenia en ment amb el mateix pinzell. Aquesta vegada vaig començar per la massa dels arbres, enlloc de començar pel cel com havia fet en l'anterior. Primer vaig donar un color uniforme a tot el conjunt, i després, diluint menys amb aigua i amb un pinzell més prim vaig traçar els detalls. Vaig barrejar tots els pigments que teníem a la paleta per fer els tons foscos, i l'únic pigment que no vaig fer servir en tota la classe va ser el blanc.

Fent una mica de memòria

Abans de continuar i explicar la següent pràctica de Tècniques Artístiques, m'agradaria fer un incís i tornar a enrere un moment.

Durant la darrera classe al taller vam tenir l'oportunitat de treballar amb diferents materials de dibuix en sec. Però com a conseqüència de la falta de temps, i per què no dir-ho, perquè sóc una persona més aviat lenta a l'hora de treballar, només vaig tenir l'oportunitat de dibuixar amb la sanguina. La vaig escollir, com ja havia dit abans, perquè amb el carbonet ja havía treballat fa temps.

Doncs bé, m'ha get gràcia recordar un dibuix a carbonet que data de l'any 2005, quan realitzava un curs de dibuix i pintura al Cercle Artístic de Llefià (si m'esteu llegint, salutacions, m'enrecordo molt de vosaltres). M'hi vaig apuntar als 11 anys i vaig haver de deixar-ho poc abans de fer els 18, quan vaig començar l'universitat i a treballar a temps parcial, i el meu temps lliure va quedar reduït a la mínima expressió.

Durant aquella época vam treballar al taller amb un ampli ventall de tècniques pictòriques. Si penjo aquest dibuix a carbonet és perquè li tinc una estima personal, perquè em va costar més que qualsevol altre dibuix que hagi fet. I és que enlloc de dibuixar a partir d'un referent en paper, com normalment fèiem, vam tenir l'oportunitat de treballar el nu amb una model un cop per setmana durant uns mesos. Aquest dibuix és un de tota la col·lecció de carbonets sobre el nu que vaig fer en aquella època, i no podia entrar en matèria sense haver-ne fet esment, perquè tot i les errades evidents de dibuix, va ser tant l'esforç de fer-lo que val la pena dedicar-li una entrada.

Dibuix: materials de dibuix en sec

Avui ha estat la primera classe de Tècniques Artístiques, i per entrar en matèria em començat fet cinc cèntims de l'obra d'art com a objecte artístic i artefacte.

Abans d'endinsar-nos en el món del dibuix, em tractat l'utillatge de la pintura. I és que abans de conèixer les tècniques, em de conèixer els materials. D'aquesta manera em fet un breu repàs dels materials més utilitzats al llarg de la història i de la seva evolució.

- Els tipus de pinzells, que poden ser rodons, plans i pinzells d'oli.

- L'estapolany o aguantabraç, que veient la imatge no necessita de cap més explicació.

- Les espàtules de pintor i de paleta.

- Hem après la diferència entra una paletina, o pinzell prim, i una brotxa, que és la que té un forat al mig per retenir la pintura.

- Ens hem sorprès amb les cambres de les meravelles i dels gabinets on es col·leccionaven tota mena de materials, a vegades per pintar i d'altres simplement per col·leccionar.

- Els diferents tipus de maniquís.

A més a més, ja tenim dos noms per afegir al nostre repertori personal de personatges històrics relacionats amb el món de l'art: Anxenino Xenini, famós pel seu tractat "El llibre de l'Art", i Félibien, pel seu recull de tot el material que considerà de Belles Arts.

Després de conèixer aquests elements i alguns més, ens hem introduit al món del dibuix i el seu material en sec. Primer hem hagut d'aprendre la diferència entre els materials en sec, com la sanguina, el carbonet, el grafit o el pastel, i els materials en líquid amb tot el conjunt de tintes (que treballarem més endavant). A través d'un breu recorregut històric coneixerem els materials més importants:

- Estilet

- Puntes metàl·liques

- Grafit

- Sanguina

- Carbonet

- Llapis de colors

I un cop aprenem la teoria, ens llencem a la pràctica! Així arriba la segona classe i la primera pràctica del taller, on tindrem la possibilitat de dibuixar amb els materials que he esmentat anteriorment.

En el meu cas, com que a carbonet ja havia pintat en moltes ocasions, vaig decantar-me sense cap dubte per la sanguina, ja que m'encanta el to vermellós i de terra que dóna als dibuixos. Com que la Roser va insistir tant en portar referents per no perdre temps pensant què dibuixar, vaig prendre'n nota i en vaig portar una bona pila, dels quals vaig escollir aquest. De fet, l'original és molt millor, perquè tot i que he pintat anteriorment, el dibuix mai ha estat el meu fort (digue'm que sóc més de pinzellades).

Aquí en teniu el resultat. Com ja he dit, està fet amb sanguina directament (sense dibuix previ a llapis) i també s'han fet servir guix i goma d'esborrar per donar llum.

Per què un blog?

Benvinguts al Blog de Tècniques Artístiques!

Aquest blog està especialment dedicat a l'assignatura que li dona nom, Tècniques Artístiques.

L'objectiu del bloc és molt senzill: el meu propòsit és elaborar un diari de l'assignatura, on explicaré amb detall i imatges les diferents pràctiques que anirem realitzant al taller al llarg del semestre.

Tot i que aquest diari començà sent un diari en paper que només pretenia fer com una tasca més per aprovar l'assignatura, a mesura que el feia m'adonava del profit que en podia treure, i que veure'l com una obligació només em feia perdre el temps a mí i a qui el llegís. A més a més, cal dir que sense la motivació de que algú segueix la teva feina setmana a setmana, aquesta s'acumula i arribem al juny explicant el que hem fet durant el semestre la última setmana de pressa i corrents, quan ja gairebé ni recordem què havíem fet realment.

Així doncs, he fet un canvi de perspectiva, i espero cumplir les meves expectatives, ja que, si més no, m'ajudarà a reflexionar a casa sobre tot el que treballem al taller.

I dit això, només em queda convidar-vos a llegir-lo. Sigueu conscients que sóc inexperta en això dels blogs, de manera que sigueu crítics, i alhora tolerants/compasius!