Pintura sobre mur

L'entrada d'avui tracta sobre el mur com a suport o la pintura sobre mur, sovint també anomenada erròniament pintura al fresc. I és que la pintura sobre mur i la pintura al fresc són dos conceptes diferents. A damunt del mur podem treballar amb qualsevol dels procediments pictòrics que hem conegut fins ara, però sempre quan el mur està sec, i sempre necessitarem un aglutinant; en canvi, quan fem pintura al fresc pintarem sempre sobre un mur preparat prèviament amb un morter de calç i sorra i hi treballarem només quan aquest estigui humit. A més, la pintura al fresc no necessita aglutinant.

Conjunt de pintures al fresc realitzades per decorar la volta de la Capella Sixtina
(Miquel Àngel, Ciutat del Vaticà, Roma)

Per fer una pintura al fresc necessitem tres elements: el mur, el morter i pigments. 

El mur

El mur va ser el primer suport que es va fer servir a la història de la pintura. La primera superfície sobre la qual es va pintar va ser la pedra natural, i un bon exemple són les pintures prehistòriques. 

A les zones on no hi havia pedra es va fer servir l'arquitectura de la terra, com és el tapial. Es tracta d'un entramat de canyís sobre el que es va afegint terra barrejada amb calç, i apareix molt a les restes precolombines. 

A Messopotàmia també s'ha trobat algunes restes de fibres vegetals i fang que feien la funció de suport. A les pintures d'Egipte era més popular l'adob, perquè no hi havia pedra. No era altra cosa que toxto fet a mà i deixat assecar al sol, sense coure'l.

A Roma, després del gran incendi del 64, es començaren a fer servir murs fets de coctus lacer o opus testaceum. 

El morter

De morters n'hi ha molts, però l'únic morter que serveix per pintar al fresc és la calç. A la natura trobem la calç a les pedres calices. Hi ha carbonats càlcics (dels que s'extreu la calç) i sulfats càlcics (dels que s'extreu el guix). 

Primer s'ha de coure la pedra, perquè n'hem d'eliminar totes les impureses, tot l'anhídric carbònic, per la qual cosa es cou al forn a 900º. Així s'obté la calç viva (o calç càustica o òxid de calç).

Calç viva

Aquesta calç, totalment deshidratada, s'aboca sobre algun recipient amb aigua. És tan àvida d'aigua que quan l'aboques pot arribar als 300º de temperatura. Aleshores es va precipitant fins que queda depositada a sota de la coberta. Un cop precipitada estarà hidratada, i és doncs quan la podrem fer servir per fer el morter. És el que es diu hidròxid càlcic o calç apagada. També és el blanc de la pintura al fresc, el blanc de la calç. 

Eliminem l'aigua, ho barregem amb sorra, i en un període de 24 hores anirà agafant l'anhídric carbònic de l'atmosfera. Aquest és el procés que s'anomena carbonatació.

Procés de carbonatació

No s'ha de confondre la pintura al fresc amb la pintura a la calç. La principal diferència entre ambdues és que la primera es treballa sobre el morter humit i no necessita aglutinant; la pintura a la calç, en canvi, es treballa sobre el morter sec i per tant necessita un aglutinant, que serà l'aigua de la calç. Aquest procediment també es coneix com a mezzo-fresco i es va fer servir molt a les pintures romàniques, que es van començar al fresc però es van acabar en sec amb la pintura a la calç. 

El morter ha de complir cinc condicions essencials:

- La resistència

- La uniformitat

- La planicitat

- La textura adient

- La compatibilitat dels pigments

Podríem afegir una sisenca condició molt important, i és el problema de les humitats. D'humitats n'hi ha principalment de tres tipus, i s'ha de tenir molt presents perquè podrien fer malbé la pintura que pintéssim a sobre del mur.

- La humitat per capilaritat ve del subsòl i arriba a la superfície pels canals de l'aigua i la calç. Pel camí agafa totes les sals i aflora a la superfície en forma de salitre.

- La humitat per infiltració ve de fora i entra cap a dins, com per exemple l'aigua de la pluja. Afecta a la part externa, on hi ha la pintura. El més comú és l'aparició de taques blanques i fins i tot regalims. 

- La humitat per condensació és la que ve deguda a la diferència de temperatura de dintre del mur a l'exterior. L'única solució possible és fer cambres d'aire, com va fer Miquel Àngel a la Capella Sixtina.

Per fer una pintura al fresc seguirem la següent "recepta":

1) En primer lloc, barrejarem en un recipient dues parts de sorra per una de calç. La pasta obtinguda d'aquesta mescla serà l'arricio o remolinat.
2) A continuació, l'aplicarem sobre la superfície i li donarem gruix amb un remolinador, i sempre de baix a dalt.
3) Al damunt d'aquesta capa hi pintarem, amb una capa amb molta menys sorra, què serà l'intonaco o el llüit.

4) A damunt d'aquesta sovint es posa una capa molt primeta composta únicament per calç, coneguda com l'intonachino. 

Mostra de l'arricio, l'intonaco, la sinòpia i l'intonachino.

Al taller de Tècniques Artístiques hem fet una pràctica on es veu perfectament el procés a seguir per a la preparació del morter de manera molt simplificada.

Necessitarem sorra, calç i aigua

Barregem la sorra i la calç

Apliquem la barreja sobre la superfície sobre la que pintaren, en aquest cas una totxana

A continuació allisem la pasta per poder pintar-hi a sobre

Mentre la superfície està humida apliquem el pigment amb un pinzell mullat amb aigua.
Un cop seca la superfície, aquest és el resultat.

Es van buscar solucions per solventar molts dels problemes de la pintura al fresc. Així per exemple, un dels sistemes era "tirar la primera corda", que no vol dir altra cosa que agafar una corda plena de pigment  (normalment una terra vermellosa) i clavar-la a la superfície. Per indicar on anaven les figures es feien servir "les línies de marcació", així com les "puntate", fetes amb un estilet o compàs. 

Per ajudar-se a fer el dibuix hi havia diversos procediments, com la sinòpia, que és un dibuix o esbós que es fa amb terra vermellosa entre l'arricio i l'intonaco.

Fresc i sinòpia

El cartone, per exemple, és un dibuix fet amb les mateixes dimensions que la superfície que es vol pintar, que s'enganxa a la paret i mitjançant un mètode conegut com spolvero s'hi feien foradets i amb una munyeca carregada de carbó s'anaven donant copets perquè el dibuix es traspassés a la superfície pictòrica.

Tècnica del spolvero

Amb el ricalco simplement es calcava el dibuix, i amb un ganivet s'anava grabant a fora.

A partir del segle XVI es va fer servir la quadratura, que consisteix a fer el dibuix en una superfície més petita i amb l'ajuda d'una quadrícula copiar-lo a la superfície que es vol pintar.

El darrer sistema de què parlarem és la giornata, molt coneguda, ja que fou la que utilitzà Miquel Àngel per pintar la Capella Sixtina. La giornata ondulante consisteix  en anar seguint els contorns de les figures, de manera que cada dia només prepara i pinta una petita secció.

Detall de la volta de la Capella Sixtina de Miquel Àngel, pintada al fresc seguint el procediment de la giornata ondulante.

Altres procediments que també fan servir la calç són l'esgrafiat, l'estuc i les incrustacions.

L'esgrafiat utilitza dues capes de morter, també de calç i sorra, ambdues bastant gruixudes. La primera capa es fa amb morter i s'hi barreja un pigment.

En l'esgrafiat, abans que estigui del tot sec, es rasca amb un estilet perquè surti la capa de sota, coneguda com trepa.

L'estuc, o stucco lustro, són superfícies molt brillants de pintura mural.

L'estuc consisteix en aplicar morters de calç i sorra, i pintar com si fós un fresc, i amb unes planxes de ferro calent es brunyeix. Es podria fer també amb relleus, rascant a mà o amb plantilles. 

A la majoria de les parets del Taj Mahal es van fer servir incrustacions de pedres precioses.

Per extreure una pintura mural podem seguir dos procediments: el strappo, que consisteix en posar a sobre del fresc una tela prima impreganda d'una cola, caseïna, i un cop seca, estirar aquesta tela i extreue'n les pintures; o el stacco o masello, que bàsicament s'endú la paret sencera.

Tècnica del strappo

Tècnica del stacco

La primera imatge mostra la pintura mural al seu emplaçament original
La segona imatge mostra l'obra ja excreta de la paret segons la tècnica del stacco

Més pintura acrílica

Ja que parlem de pintura a l'acrílic, havia pensat ensenyar alguna de les obres que vaig fer seguint aquesta técnica durant la meva activitat al taller de Llefià. Vaig treballar una temporada amb la pintura a l'acrílic, però aviat vaig tornar a l'oli.

De les poques obres que vaig realitzar durant aquest breu període, i una de les poques que encara conservo, és aquesta interpretació de la Improvisació 19, un oli sobre tela de l'any 1910, una altra vegada de Kandinsky (no cal dir que m'apassionava aquest pintor).

La segona imatge es tracta de la meva interpretació del quadre, un acrílic sobre tela que data de l'any 2005.

Pintura acrílica

Nit estelada, Nit estelada... Al final ens hem après el quadre de memòria! Doncs sí, en aquesta sessió tornem a representar un Van Gogh, això sí, canviant la tècnica.

A la classe anterior vam interpretar el quadre de Van Gogh amb la tècnica de la pintura a l'oli. Avui al taller hem volgut representar la mateixa obra amb la tècnica de la pintura acrílica, per poder comparar després ambdós procediments.

En primer lloc, i seguint el mateix procés que al dia passat, dibuixem un esbós sobre la tela amb el carbonet.

A continuació realitzarem els colors. Els pigments són els mateixos que els que vam fer servir per pintar a l'oli, però el procediment per fer-los és molt més senzill. Posarem una mica de pigment en un plat de plàstic, i hi abocarem una mica d'aigua. Remenem bé, i després hi afegim una cullerada de làtex. Barregem bé la mescla amb un pinzell o cobert de plàstic i ja tenim el pigment preparat.

Hem de tenir en compte que l'acrílic quan s'asseca puja molt de to. Quan afegim el làtex dóna l'aparença de que baixa el color, però un cop sec passa tot el contrari. A més a més, hem de tenir molt de compte amb la quantitat que afegim de làtex, ja que si ens passem podríem convertir el quadre en un "hule".

Per treballar de manera ordenada i neta, tindrem els pigments en plats de plàstic, i farem les mescles sobre safates. Avui, però, no caldrà cobrir-les amb plàstics, perquè l'acrílic és més fàcil de netejar que l'oli.

Començarem el quadre igual que la vegada anterior, cobrint tota la superfície amb grans capes de color, sense preocupar-nos ni dels detalls ni de les pinzellades.

A poc a poc, i un cop s'ha tapat la major part de la superfície amb l'acrílic, amb pinzells més prims s'aniran afegint les pinzellades necessàries per detallar els elements de la composició.

De tant en tant, és bo mirar-se el quadre en la distància, per veure de lluny el possible resultat i on cal incidir més o menys, veure si els colors de la composició són els adequats i distingir els elements que cal millorar.

Després d'una hora d'infinites pinzellades aquí teniu el resultat.

L'objectiu de la sessió era comparar un mateix quadre pintat a l'oli i a l'acrílic. Doncs bé, aquí tenim les dues interpretacions de Nit estelada (la de l'esquerra és pintura a l'oli i la de la dreta pintura a l'acrílic).

Pel que fa al la interpretació en sí mateixa, i retornant al què deia al principi de l'entrada, aquest segon quadre l'hem pintat pràcticament de memòria, sense seguir el referent. L'hem pintat d'una manera més lliure, més original, i sobretot, més personal. Considero que el resultat és molt més interessant ja que a la primera interpretació vam seguir més fidelment el referent, tant pel que fa al dibuix com al color, i el resultat és una tela més seriosa i probablement més aproximada a l'original. La segona tela, però, tot i els defectes de dibuix i de color, és molt més rica i viva, així com menys avorrida que l'anterior.

Pel que fa a la tècnica, primer vam treballar la pintura a l'oli, més pastosa i més difícil de fer, però més interessant per treballar. Les barreges de color podien fer-se a la paleta, però també a sobre de la mateixa tela. A més, admetia moltes més variacions ja que triga molt a secar. En canvi, amb l'acrílic hem tingut més problemes pel que fa a la barreja de colors i també hem tingut problemes per trobar la consistència més adequada per al pigment.

A nivell personal, doncs, tot i que m'agrada més la interpretació feta amb l'acrílic, sens dubte escullo la pintura a l'oli com a tècnica.

Més pintura a l'oli

A la darrera classe vam interpretar un quadre de Van Gogh amb pintura a l'oli. De totes les tècniques amb què vaig treballar durant la meva formació al Cercle Artístic de Llefià, aquesta és sens dubte la meva preferida i a la que més temps hi vaig dedicar.

Vam fer Nit estrellada amb els pinzells clàssics, i no vam gosar arriscar-nos amb les espàtules. Bo i això, l'espàtula és un dels meus mètodes predilectes a l'hora de treballar, i molts dels quadres que us ensenyaré a continuació estan fets pràcticament amb espàtules de diferents mides i tamanys (arribà un punt en què vaig tenir més espàtules que pinzells).

Recordant també el que vam estudiar sobre els suports, a continuació us mostraré algunes de les obres que conservo pintades a l'oli sobre tela.

L'art paisatgístic era un dels temes que solía representar amb més freqüència. Els meus referents sempre eren fotografies que trobava per internet o que feia jo mateixa. Sovint representava un mateix tema en dos teles pràcticament de les mateixes mides, fent parelles.

Tot i això, de tant en tant també pintava "natura morta" o bodegó, com a la següent parella de teles que vaig pintar l'any 2006.

Fins are us he ensenyat oils sobre tela, perquè era el sistema més freqüent que fèiem servir al taller. No obstant això, de tant en tant també fèiem servir la fusta com a suport, prèviament treballada amb la seva preparació específica.

Aquí us mostro un exemple d'oli sobre fusta. Es tracta d'una interpretació de Munich Schwabing amb l'església de Santa Úrsula de Wassily Kandinsky.

Sempre parlo d'interpretació, perquè no tinc per costum copiar obres sinó que m'agrada més inspirar-m'hi per crear-ne d'altres més pròpies al meu estil. Tant en aquesta obra, com en la següent, afegeixo a l'oli la tècnica del collage. He de dir que la combinació de dues tècniques em donà bons resultats, però també molts maldecaps a l'hora de realitzar les composicions.

La darrera obra que us ensenyo avui és també un oli sobre fusta combinat amb collage. Està inspirada en Improvisació 21A del 1911, també de Kandinsky.

Pintura a l'oli

Recordeu aquelles teles que havíem preparat fa unes quantes sessions?

Sí, aquelles teles sobre les que vam aplicar una preparació magre amb caseïnat amònic després de treballar de manera teórica a l'aula els suports (sobre tela i sobre fusta).

Doncs bé, l'objectiu de la classe d'avui era pintar sobre les teles que havíem preparat amb pintura a l'oli.

Com a aglutinant farem servir oli de llinosa, sobre el que parlarem més endavant en una classe dedicada als tipus d'olis i resines.

Com a diluent (per netejar els pinzells i netejar en general) farem servir aiguarràs. Abocarem en un got dos líquids, aigua i aiguarràs, i a sobre hi col·locarem un colador. Per què fem servir aquest sistema? Per netejar els pinzells fregarem el pinzell contra el colador, de manera que es tenyirà l'aiguarràs, però no s'embrutarà tant. Amb el sistema del colador, la brutícia anirà baixant al fons del got, a l'aigua. D'aquesta manera podem estalviar i alhora treballar de manera més polida.

Primerament farem el dibuix sobre la tela amb carbonet. No ha de ser un dibuix gaire perfecte, perquè l'esbós únicament ens ha de servir per distribuir l'espai i col·locar posteriorment les taques de colors. Els detalls vindran desrpés.

Nosaltres hem escollit com a referent Nit estelada, de Vincent Van Gogh, un oli sobre tela que pertany al neo-impressionisme.

Un cop tenim el dibuix més o menus acabat, elaborarem la pintura a l'oli.

Per fer la pintura fem servir una mica d'oli de llinosa barrejat amb pigment. La pintura a l'oli és molt més espesa que el tremp i evidentment que l'aquarel·la, i per consegüent, ens serà més difícil fabricar els colors que en pràctiques anteriors.

Sobre un plat de plàstic col·locarem una petita quantitat de pigment, sobre la que hi abocarem oli de llinosa. Amb un ganivet de plàstic (o qualsevol altre estri que ens serveixi per barrejar ambdós) anirem realitzant la mescla, sempre tenint en compte que la pintura a l'oli és bastant espesa.

Als plats de plàstic tindrem els colors "purs", és a dir, sense mescles. Aquestes les farem sobre una safata coberta amb un plàstic, que ens servirà per netejar de manera fàcil i ràpida la safata quan acabi la classe. Les barrejes de color les farem directament amb els pinzells.

Nit estrellada és un quadre que fa servir moltíssims tons de blau, de manera que hem dedicat una safata únicament a les barrejes d'aquest color.

Un cop tenim els colors preparats i el dibuix sintetitzat ja podem començar a omplir la tela amb grans taques de colors. Primer pintarem amb colors plans, sense necessitat de detallar les pinzellades.

Una vegada hem pintat tota la tela podem començar a dibuixar-ne els detalls, treballar amb pinzellades més curtes i precises i aproximar més els colors al referent. Bo i això, des del principi vam tenir clar que d'aquest referent en faríem una interpretació, i la nostra màxima preocupació no ha estat la reproducció fidel del quadre, sinó una reproducció més personal.

Després de pràcticament una hora i amb sis persones treballant sobre aquest oli, aquest és el resultat. Estem prou contents, ja que creiem que el tot ha quedat prou unitari, tenint en compte que cadascú té un estil propi i diferent de la resta, i que era bastant complicat treballar a sis mans sobre una tela tan petita.

Tremp a l'ou

A la darrera classe de Tècniques vam treballar el tremp a l'ou.

Antigament treballaven només amb l'ou, i les pinzellades havien de ser curtes, perquè l'ou es coagula de seguida. Però de mica en mica, la tècnica del tremp d'ou es va anar adaptant a la pintura a l'oli. Nosaltres farem un procés intermedi entre les dues tècniques, i barrejarem l'ou amb l'oli.

Recordem que a les entrades anteriors ja havíem comentat que per fer una pintura ens calien dues coses: pigment i aglutinant. Doncs bé, en aquesta classe farem l'aglutinant necessari per pintar amb el tremp a l'ou. Per fer-ho seguirem la següent "recepta".

Primer s'ha de separar la clara del rovell de l'ou, ja que farem servir només el rovell (Si es pot i es sap es pot treure també el tel de l'ou). Posarem algun material gras, perquè ens ajudi a diluir més bé la pintura i perquè quedi encara més insoluble del que ja de per sí és l'ou. Recordem que l'ou porta albúmina, i quan s'asseca canvia la seva composició; així doncs, quan s'asseca és insoluble i és una emulsió. Podem diferenciar aquest aglutinant de la cola de conill, que ja sabem que si hi posséssim un drap amb aigua calenta ens l'emportaríem perquè és un material soluble.

Aplicarem una resina, és a dir, un vernís, perquè doni una certa brillantor i per protegir la pintura. Farem servir el tap del pot de resina com a mesura, i afegirem un tap de resina al rovell de l'ou que ja tenim prèviament en un recipient. A continuació barregem bé amb un pinzell.

Seguidament fegirem oli de llinosa a la barreja, que ajudarà a què la pintura flueixi més ràpid per la superfície. Un cop tenim el rovell, la resina i l'oli de llinosa només ens queda afegir l'aigua. Aplicarem aproximadament dues vegades el volum que ja conté el recipient. L'aigua ens servirà per fer la mescla més clara o més espesa.

Un cop ben barrejats tots els ingredients, ja tenim l'aglutinant.

Per treballar necessitem pigments, un recipient amb aigua en abundància i pinzells. L'ou necessita molta netedad, perquè si cau pigment a l'ou es tenyirà i per consegüent es tenyiran totes les pintures. Per aquest motiu, els pinzells que farem servir han d'haver-se rentat prèviament amb aigua i amb cura de netejar-los bé.

El procediment ha seguir és semblant a l'elaboració de les aquarel·les, que ha havíem vist en una de les primeres entrades al blog. Amb una cullera de plàstic agafem una petita quantitat de pigment i la dipositem en una safata on farem les mescles. Hi afegirem una mica d'aigua i aproximadament la mateixa proporció d'ou. Es barreja bé amb la cullera o el pinzell (ambdós han d'estar sempre nets), i amb això ja podrem pintar.

Anirem fent els colors un a un, i quan tinguem els colors primaris fets començarem a barrejar-los entre sí per ampliar la nostra paleta cromàticament parlant.

Pintarem sobre la fusta que vam daurar a la classe passada. Amb un llapis, elaborem un esbós del dibuix que volem representar-hi, i després, amb un pinzell i molta paciència repassarem i acabarem de fer el dibuix.

A l'hora de pintar hem de recordar que l'ou no admet gruixos i sempre s'ha de pintar amb capes molt primes. També s'ha de tenir en compte que la pintura podria relliscar una mica a sobre de la fusta, tot i que aquesta tindrà una capa d'impermeabilitzador, un antioxidant de l'or.

Per subsanar aquest problema podem pintar deixant reserves o bé posant la pintura, i al cap d'una estona, quan estigui més o menys seca treure pintura amb una canyeta rascant i treient.

A l'hora de pintar, recuperem un dels estris dels que vam parlar en una de les primeres classes, l'estapolany o aguantabraç, que ens serà molt útil en aquest cas.

Quan la pintura ja estigui acabada i seca hi aplicarem un vernís. Si hem fet servir el color blanc aquest quedarà una mica rosat després d'aquesta capa, com és el cas del nostre "Tutankamón" on hem fet servir el blanc per decorar el seu vestit.

La semana pròxima recuperarem aquelles teles que vam preparar fa unes quantes classes per practicar la pintura a l'oli. Esperem que hagin quedat bé!