L'aquarel·la

A la darrera classe de Tècniques vam treballar l'aquarel·la. Però no podríem haver-la treballat sense una sessió prèvia teòrica sobre pigments i aglutinants. Les classes pràctiques sempre són més atractives que les teòriques, tots ho sabem, però a vegades sense teoria la pràctica no tindria sentit, perquè considero important aprendre amb què estem treballant.

En primer lloc vam començar per la part més bàsica:

Quins són els tres elements que cal per què hi hagi una pintura?

La resposta són els pigments, l'aglutinant i la superfície.

Comencem pels pigments. Com que l'objectiu del blog no és fer un resum de tota la teoria que treballem a classe, sinó més aviat de la part pràctica, enlloc d'explicar tots els tipus de pigments que hi ha n'he fet un quadre-resum casolà. Potser hi ha algun error, si és així, si us plau digueu-m'ho.

Amb els aglutinants vaig seguir el mateix sistema, perquè pel meu gust és més visual i ajuda a l'hora de classificar i ordenar conceptes.

Ara sí passem a la pràctica. En primer lloc, ja que parlàvem de pigments i aglutinants, la Roser ens va fer cinc cèntims de com es feia un color pastel. Després de veure el procés de la seva realització de la mà d'una de les nostre companyes, a tots ens va quedar clara la relació entre pigment i aglutinant.

Però havíem d'anar més enllà, i aquí entrà en joc l'aquarel·la. Potser hagués estat fàcil comprar una pastilla d'aquarel·la a qualsevol botiga de Belles Arts, però nosaltres vam aprendre a realitzar la pròpia aquarel·la. Amb unes senzilles oueres de plàstic, sis pigments (com ara el blau Montserrat, el blanc de zinc i l'òxid de ferro) i la goma aràbiga com a aglutinant, vam aconseguir safates d'aquarel·les casolanes.

Aquí podeu veure els pigments barrejats a la paleta. He de dir que contra tot pronòstic, vam fer bé les proporcions d'aglutinant i pigment, perquè després d'uns quants dies el pigment continua perfectament enganxat a la superfície.

Tot i que havia portat molts referents, al final vaig tirar endavant amb la meva imaginació en un moment d'inspiració. A la primera aquarel·la vaig voler aprofitar la transparència que aconseguim amb l'aigua sobretot pel que fa al cel. Els blancs són els del paper, no vaig fer servir pigment blanc. Està dibuixat directament amb els traços de pinzell (ja he comentat moltes vegades que no sóc de dibuixar). Per fer els arbres només vaig haver d'esperar uns minuts a que s'assequés la capa de sota per poder pintar-hi ha sobre amb un pinzell més prim i amb el pigment menys diluït en aigua.

La segona aquarel·la que vaig fer al taller va seguir el mateix procediment que l'anterior. No va haver un dibuix previ, excepte les quatre línies bàsiques per situar el dibuix que tenia en ment amb el mateix pinzell. Aquesta vegada vaig començar per la massa dels arbres, enlloc de començar pel cel com havia fet en l'anterior. Primer vaig donar un color uniforme a tot el conjunt, i després, diluint menys amb aigua i amb un pinzell més prim vaig traçar els detalls. Vaig barrejar tots els pigments que teníem a la paleta per fer els tons foscos, i l'únic pigment que no vaig fer servir en tota la classe va ser el blanc.