dimarts, 6 de març del 2012

Dibuix: materials de dibuix en líquid

Si recordeu, havíem treballat fins ara els materials en dibuix en sec, és a dir, l'estilet, les puntes metàl·liques, el grafit, la sanguina, el carbonet i els llapis de colors. A la darrera pràctica vam torna a parlar del dibuix, però aquesta vegada ens vam centrar en els materials per a dibuix en líquid.

Primer vam diferenciar els tipus de ploma:
- Les plomes d'au (o pena scriptoria), molt flexible i que regula molt bé la tinta.
- La ploma de canya de bambú (o calamus), d'estructura més porosa i fibrosa, capax de xuclar més tinta i fer traços més aviat curts.
- Les plomes metàl·liques, que es comencen a fer servir a partir del segle XVIII.

Sobre els tinters, ara sabem que a l'antiguitat rebien el nom d'atramentarium, que vol dir recipient per contenir les tintes fosques.


De materials per al dibuix en líquid en podem trobar de tres tipus: les tintes, el bistre i la sèpia.

El bistre és un pigment marró o castany derivat del carbó alquitranat, és a dir, el sutge de la xemeneia. Tot i que encara es fa servir, té un cost molt elevat.

D'altra banda tenim la sèpia, que és una tècnica molt econòmica i que està basada en la tinta del pop i del calamar. Els dibuixos en sèpia, però, tenen el gran problema de que són molt delicats: s'engrogueixen amb l'efecte de la llum i provoca que es difuminin els contorns a llapis. Aquest esbós de Giordano n'és un exemple.


De tintes n'hi ha de mil tipus i fórmules, però bàsicament es basen en negre carbó (o negre fum) barrejat amb aigua i, com que el carbó i l'aigua no lliguen, a la barreja a la que s'hi afegeix un agent emulsionador. D'agents emulsionadors n'hi ha molts tipus; per exemple els egipcis feien servir la goma aràbiga, mentre que a Orient es feien servir resines vegetals.

Un altre tipus de tinta que també s'ha fet servir molt és la tinta ferrogàl·lica. Sobre aquesta reconec que no n'havia sentit a parlar, i per això us deixo a continuació el link de la Berta Blasi on m'he informat i on s'explica molt bé en què consisteix:

http://bertablasi.com/bibliografia/les-tintes-ferrogalliques

En aquesta pràctica és vam treballar les tintes. Tot i que els dos pots de la imatge semblen contenir tinta, un és d'aigua. Per dibuixar podíem fer servir el calamus o la ploma metàl·lica. En el meu cas vaig escollir la ploma metàl·lica.


El referent en aquest cas va ser el dibuix d'un ilustrador pintat amb aquarel·les, que vaig traduir a la tinta.


Un cop el dibuix a tinta va estar fet, vagi fer servir un pinzell amb una mica d'aigua i una mínima part de tinta per difuminar la tinta i completar el dibuix amb un colorejat senzill.


Aquest va ser-ne el resultat. Veiem que gràcies al pinzell també s'han pogut dibuixar les ombres que no havia pogut fer amb la ploma.


Seguint el mateix procés, vaig dibuixar també un tinter i una ploma d'au d'un referent que vaig trobar a internet amb el mateix tema.


Després de l'experiència amb les tintes tinc cada cop més clar que tot i tenir referents no aconsegueixo inspirar-me perquè el dibuix no és sant de la meva devoció, i estic desitjant a nivell personal que passem al color.

Ja veurem que ens depara la propera pràctica!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada