El daurat

S'enten per "daurat" a aquella técnica decorativa que otorga a una peça l'aparença d'or. L'origen de l'ús d'or data desde temps antics, ja que es tracta d'un material fàcil de treballar i d'obtenir, per la seva bellesa i resistència a la corrossió. La tècnica de daurat amb pa d'or és tan antiga que és difícil determinar-ne l'origen, però generalment es creu que els antics egipcis ja feien servir aquesta tècnica.

L'or pur posseeix propietats que el fan un material molt dúctil per treballar, tot i el seu elevat cost. No s'enfosqueix ni canvia de color. És molt maleable, de manera que poden fer-se'n làmines primíssimes i fins i tot fils.

La tècnica del pa d'or està molt associada a la pintura religiosa, d'una banda perquè l'església tenia prou poder econòmic per permetre's aquesta técnica, i d'altra banda perquè volia donar la sensació de que es tractava d'or massís.

Retaule de la Verge de Santa Maria de Sigena

De tècniques de daurar n'hi ha dues: al "mordiente" i a l'aigua. La primera tècnica és un procediment de tipus grasós, que dóna com a resultat un acabat sense matissos. La segona tècnica, que és la que utilitzarem al taller, permet tot tipus de qualitats, i es poden aconseguir matissos des del brillant al mat.

Ens centrarem en el daurat a l'aigua, més comú i conegut. Es tracta d'un procediment reservat únicament als interiors, ja que no suporta els efectes atmosfèrics del temps. Necessita una laboriosa preparació, i es requereix molta pràctica per arribar a dominar la tècnica. Aquesta tècnica consta de diferents fases o parts:

1) La preparació de la cola

2) L'enguixada

3) El polit

4) "L'embolado"

5) L'aplicació de l'or

6) El brunyit

7) El vernissat final

Degut a la falta de temps, al taller només posarem en pràctica l'aplicació de l'or, el brunyit i el vernissat final. Les fases anteriors corresponen a la preparació del suport que es daurarà, que resumirem a continuació.

Bàsicament, el suport és una fusta a la que hem afegit una preparació específica per al procés de daurar. Aquesta preparació consisteix en aplicar una barreja de cola de conill i blanc d'Espanya per tota la superfície, procurant que quedi ben estesa. Un cop seca la capa, es poden corregir les irregularitats amb paper d'escata (de "lija" en castellà). Després d'aquesta primera capa s'en donaran moltes més, de manera que s'haurà de conseguir almenys un milímetre d'espessor.

Després de que la superfície s'hagi llimat amb paper de vidre de manera molt suau, es dóna una capa molt primeta de cola diluïda amb aigua, que és el que s'anomena la flaca. Aquesta capa es dóna per si ha quedat una mica de blanc d'Espanya a sobre de la superfície o qualsevol altre factor.

A continuación aplicaren el bol d'armènia, que avui dia ja vénen preparat, que és bàsicament una terra vermellosa, un òxid de ferro molt fi i molt mòlt, barrejat amb cola de conill. De bol d'armènia en podem donar tantes capes com volguem, això sí, capes molt primes, ja que porta cola i si es contreu s'esquerdaria i saltaria. En aquest cas, el posarem vermell, ja que farem servir or vermell, és a dir, or que porta coure. Si treballéssim amb plata faríem servir bol de color negre, o grisós. L'objectiu, d'una banda, és donar més intensitat al vermell de l'or, i d'altra banda, com que porta cola, el que volem és que s'assenti més bé el bol en el paper. S'ha de procurar que no quedin grumolls ni forats, ja que entre capa i capa no es llima.

Bàsicament, després de preparar el suport, el procés de daurat és ben senzill: es tracta d'assentar l'or damunt de la fusta. Es podría fer amb aigua només, però ja que som inexperts en la matèria afegirem una mica de cola de conill.

Per fer-ho hem fer servir els següents materials:

- Dos pinzells, un de tamany mig i pla i un altre pinzell més aviat rodó i prim.

- Unes pinces de les celles

- Un pot de vidre de iogurt amb aigua i cola de conill

- Cúter

- Làmines d'or o pa d'or

- Talc

- Suport

- Fulls o làmines

En primer lloc hem fet servir el talc per a les mans, per ajudar a que quan agaféssim la làmina d'or no se'ns quedés enganxada. Després, hem col·locat el pa d'or sobre el paper, i amb el cúter l'hem tallat en petits quadrets d'aproximadament 1 o 2 centímetres.

Una vegada teníem el pa d'or talat en trocets, el procés és semblant a l'elaboració d'un collagge. Per ajudar a que l'or quedés enganxat al suport hem fet servir el pinzell prim per anar cobrint petites superfícies amb una barreja d'aigua i una petita proporció de cola de conill. Es tracta d'un procés lent, i és important anar cobrint la superfície amb aquesta barreja en petits trocets, ja que si cobrim massa superfície la cola s'assecaria i no faria la seva funció.

Amb ajuda de les pinces de les celles hem anat agafant els trocets de pa d'or un per un, dipositant-los sobre la planxa. De fet només cal deixar-los caure amb més o menys punteria, i quedarà enganxat sol. Amb l'ajuda del pinzell pla, aixafem el pa d'or una mica per adherir-lo bé a la superfície. Mai l'arrosseguem, perquè el pa d'or es trencaria i/o s'arrugaria.

Quan la superfície del suport està més o menys coberta, els troços de làmina d'or es tallen cada vegada més petits, i així es cobreixen els espais entre quadrat i quadrat que no s'hagin tapat.

Una vegada tota la superfície ha estat coberta amb el pa d'or es deixa reposar.

Passades unes hores, el pa d'or ja ha quedat completament adherit a la superfície, i és el moment de brunyir. Després d'aquest procés, molts troços de pa d'or que no havien quedat ben enganxats a la planxa o que estaven superposats i no tenien prou cola saltaran. Tornaran doncs a quedar petits forats, que cobrirem amb una segona capa de pa d'or seguint el mateix procés que havíem fet fins ara.

Un cop recoberta la superfície per segona vegada es torna a deixar reposar. Un segon brunyit allisarà la superfície i la deixarà llesta per pintar-hi a sobre a la següent sessió, que consistirà en pintar amb tremp d'ou a sobre del daurat.

Us ofereixo un video molt interessant on es veu perfectament el procés a seguir. A més a més, s'hi pot veure el pas previ de la preparació de la superfície que nosaltres, per falta de temps, no vam poder realitzar al taller.

http://www.youtube.com/watch?v=6mN2P20vw5M

I ja que ens hem centrat en el daurat sobre una superfície plana, també un deixo un video sobre la tècnica del daurat en marcs, ja que com hem dit abans, antigament es daurava tant el marc com el dibuix.

http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=VcZTJdXD7Zc

(Primera part)

http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=H7LnUvCf5Eo

(Segona part)

Si creiem que la técnica del pa d'or només es feia servir en l'antiguitat o durant l'Edat Medieval i que estava bàsicament centrada en la pintura religiosa, aquí us deixo amb un dels meus pintors preferits, Gustav Klimt, qui casualment va tenir una "etapa daurada" en què va incorporar el pa d'or a les seves pintures. D'aquesta etapa un dels quadres que més destaca és "El bes" (1907-1908), i també és un dels que m'agraden més.

L'obra fa 180 x 180 centímetres, i hi apareixen representades dues figures abraçades a tamany natural i envoltades d'or. Representa la unió mística entre l'amor espiritual i l'amor eròtic, així com la fusió de l'individu amb el cosmos.

"Judith I" (1901, oli sobre tela, 84 x 42 centímentres)

també forma part de l'etapa daurada de Klimt