Com ja havia comentat a l'entrada anterior, aquesta setmana al taller hem treballat els suports. De classes de suport n'hem fet dues, la primera dedicada a la fusta com a suport, i la segona on treballarem la tela com a suport.
La fusta com a suport
L'edat mitjana és l'època daurada de la fusta, fins al punt que després d'aquesta els tractaristes ja no donen referències, sino que demanen que les fustes es preparin de la mateixa manera com feien els antics. Sobre la fusta podem treballar amb totos els procediments pictòrics, excepte el fresc, però hem de tenir en compte que s'ha de preparar de manera específica segons la tècnica amb què pintem.
Les mostres més antigues de pintura sobre fusta que trobem són les retrats al-Fayum, fets sobre fusta i alguna sobre tela. N'hi ha de diferente procedències, com la de Sicomoro.
El cartonnage també n'és una mostra, i consistia en una carota que es posava a les mòmies per cobrir-ne el rostre. Estava fet amb una pasta de guix, lli i papir, i amb aquesta massa es modelaven les cares del difunt.
Quina és la composició de la fusta?
- 50% de celulosa
- 25% de lignina
- Hemicelulosa
- Resines, ceres, grasses...
La fusta té sis propietats:
1) Duresa i resistència al serrat
2) Anisotropia
3) Plasticitat
4) Flexibilitat
5) Elasticitat
6) Higroscopicitat
Un cop tenim la fusta ens fixem en els taulons, que poden tenir tres tipus de talls: axial, tangencial i radial. Segons la manera com s'uneixen aquests taulons podem obtenir molta informació interessant per catalogar l'obra pictòrica.
Els sistemes més emprats són:
- Sistema d'espigues: s'hi fan forats de mitja canya i s'hi fica un pal pel mig.
- Sistema cua d'orenella
- Sistema d'ales de papallona: semblant als encaixos de fusta dels nens petits.
- Sistema d'enropado: s'enganxaven troços de roba per darrera, i en algunes ocasions per davant.
- Sistema de calafatejat: bàsicament es posaven tires a les juntes, com si fós una gasa.
- Sistema de travessers: hi ha moltes maneres de disposar aquests travessers, i segons la manera com estiguin disposats també obtindrem molta informació de l'època i la zona on es va elaborar la pintura.
Si treballem amb la fusta com a suport hem de tenir molt present els agents destructors d'aquesta, que poden ser de dos tipus:
- Agents destructors biòtics: són els virus, com els fongs. No necessiten llum i apareixen en llocs humits i foscos, com soterranis, on precisament solien guardar-se les pintures. També incloem en aquest grup els insectes, com per exemple els tèrmits.
El frare Martín de Vizcaya donant pa als pobres, de Francisco Zurbarán, va ser restaurada recentement a causa d'un atac de tèrmits.
- Agents destructors abiòtics: poden ser atmosfèrics (el sol, la llum i la humitat), mecànics i químics (que decoloreixen).
Per solventar aquests problemes es van començar a fer servir les fustes artificials:
- El conglomerat, fet de virutes treballades en calent i barrejades amb resina plàstica. El gran problema que té és que pesa moltíssim, i els cantus es deformen.
- La fullola, feta d'una ànima de fusta primeta a la que se li enganxen fustes molt primes per dalt i per baix. Però es tan prima i absorvent que es deforma moltíssim.
- El tablex, o cartró premsat adherit al damund d'una base plàstica. El problema que té és que el cartró absorveix molt, i pintures com ara l'oli queden molt opaques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada