La tela com a suport
Sobre el passat de la tela tenim moltes dades, però realment s'han conservat molt poques teles. S'han trobat Sudaris a Egipte pintats amb tremps sobre teles de lli; sabem per Ovidi que en el món de l'escenografia teatral ja es feien servir teles de grans dimensions; Heracli va escriure un tractat al segle XIII on ja s'esmentava la tela; sabem també que les confreries portaven estandards de teles pintades per ennaltir els seus patrons a les festes patronals; també sabem que les teles servien per fer una mena de cortines amb què es tapaven els Arcs de Triomf; etc.
Sembla ser que el gust de la tela a Itàlia arriba gràcies al comerç de cortines que s'estava donant via Flandes des de ben alta Edat Mitjana. Es feien per imitar els tapissos i brodats, que eren molt més cars pel que fa al cortinatge. Influits per aquesta moda de les cortines, a finals del segle XIV comencen a sorgir petites teles pintades de manera molt semblant a les cortines. La primera obra que podem considerar una pintura sobre tela és Sant Jordi, de Pau Bouchello.
Les teles es van començar a fer servir per tapar les imatges de les esglésies en un moment determinat de l'any litúrgic, perquè no es volia que distreguéssin als fidels en el moment de la penitència. També es van posar de moda els tüchlein, o sargas, que eren teles molt primes i petites del tamany de mocadors, que es pintaven directament. A Espanya, però, es consideraven pintures de baixa qualitat, i apareixen esmentades fins i tot al Quixot.
Els principals avantatges de la tela són els següents:
- Fàcilment transportable i econòmica
- Té resistència a la tracció i al trencament
- És fàcil de preparar
- La superfície és regular, a gust personal
Per contra, els desaventatges de la tela són:
- Pateix l'atac de fongs i bacteris
- L'oxidació
- La acció dels àcids
- Deformacions sobre càrrega constant
- Pèrdua d'elasticitat. Aquest és el principal problema de la tela, ja que si entra humitat per un costat farà que la tela es deformi, es doni.
Sobre la classificació de les teles podríem extendren's molt, però en aquest quadre-resum intentaré resumir els tipus de teles que podem trobar normalment:
Pel que fa a l'estructura de la tela, bàsicament hi ha dos tipus de fils: uns verticals (o ordits) i uns hortizontals (o trames) que s'entrecreuen. Els encreuaments poden ser de molts tipus:
- El tafetà (amb un fil d'ordit per trama). Dins d'aquest trobem el mantelillo (que consisteix en dos fils d'ordit per trama).
- La sarga, que és un entramat esgalonat típic de Castella i de l'època barroca.
- L'espina de peix, típica dels texans, que dóna com a resultat una tela molt atapeïda.
- El quartejat en paviment, o tela que s'havia de preparar amb espàtules omplint forats.
- L'adamascat, que imitava a unes teles molt cares que procedien de Damasc i d'altres països àrabs.
Els vestidors al principi eren fixes, i no es podien desmuntar. Es clavaven amb claus d'acer, però actualment els restauradors els estan substituint per grapes d'acer inoxidable. Més tard vindria el vestidor desmuntable, que té diferents formes segons l'encaix de la fusta. S'hi poden posar falques per tensar o destensar.
Sobre la imprimació s'hauran de tenir en compte els procediments que s'empraran:
La imprimació magre està feta amb una cola més càrrega (que és una substància que serveix per donar cos i fer de coixí alhora que tapa els pors). Els materials que s'ha fet servir per fer càrregues són el guix o el blanc d'Espanya, que tot i que són blancs la seva funció no és la coloració, perquè no són pigments. Les coles que més es fan servir són la cola de conill i la caseïna.
Altres tipus de preparacions són per exemple aquelles que deriven dels glúcis, com l'almidó. Dintre d'aquest grup hi ha la cola de les farinetes, bàsicament feta de farina. També s'han fet servir fècules de mandioca. En absència de tot això, sempre podríem fer servir l'àtex sintètic.
A la darrera entrada explicarem pas a pas el procés seguit al taller per preparar una tela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada